Cultura (2)

Els gegants

Són  els antics gegants rubinencs estrenats l'any 1971, que eren coneguts aleshores com els Reis Catòlics. El 1984, foren transformats en uns catalans, a finals del segle XIX i reberen els noms actuals a finals del segle XIX . Estrenats el 29 de juny de 1971 i batejats el 27 de juny de 1984, foren els seus padrins els Gegants de Sabadell i el seu constructor en Domenec Umbert "Mingu" de casa.

Qui va dissenyar i confeccionar els seus vestits foren Maria Carbonell, figurinista de l'Esbart Dansaire de Rubí, i dones del Grup de Puntaires de Rubí.

Els castellers

De castells fa molts anys que se’n van fent amb una certa regularitat a Rubí; de fet hi ha constància que al llarg de la dàcada dels cinquanta.

També hi ha constància que a principis dels vuitanta un grup de rubinencs i rubinenques intentaren establir una colla castellera a la nostra ciutat, però va ser aquest un intent no reeixit.

L’any 1996 un grup d’adolescents rubinencs va proposar a la ciutat intentar de nou formar una colla castellera a la nostra ciutat.

A partir del 2002 començà una crisi a la colla que arribà al màxim nivell l’any 2005. Va ser a partir de l’any 2006, sobretot cap a finals, que la colla tornà a veure una escletxa de llum gràcies a l’entrada de nous castellers i de certes millores tàcniques.

Història de Rubí

Prehistoria/edat antiga

Els primers assentaments coneguts a la  de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i amb torres al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberoromà. Durant la dominació romana va ser un nucli estable de població dedicat fonamentalment a l'agricultura i passà a ser progressivament important.  El poblat ha desaparegut completament.

Edat mitjana

A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s'hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidació d'una primera línia de conquestes, però sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de població. La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986 al voltant del l'Església de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Genís.

L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant Genís definitivament abandonat. 

Edat moderna

A partir de la constitució de Rubí com un ens directament subjecte al rei d'Aragó, es va crear un govern municipal, amb un poder executiu format per dos jurats i un consell general, format pels caps de les principals famílies . Aquest i els dos jurats presidien les reunions del consell general. El govern municipal s'encarregà d'arrendar els principals serveis públics: la carnisseria, des del 1448; la plaça, des del 1516; la botiga del blat; la fleca i la taverna, des del 1582; la fira, des del 1599, i la tenda, des del 1600.

L'hàbitat estava constituït bàsicament per masies disperses, amb clarianes de terreny al seu voltant cultivades, sobretot per cereal; no mancaven els horts prop de les sèquies, rierols i la riera.

Durant el century. XVI comença a Rubí un descens de la població que, fins al s. XVIII, s'estancarà en uns 150-200 habitants. És la conseqüència d'un període infestat de guerres i d'epidèmies.

Edat Contemporània

El 1824 apareix la primera fàbrica, i durant tot el segle XIX les fàbriques tèxtils van continuar instal·lant-se a la vora de la Riera de Rubí, fins que a finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat experimenta la seva primera gran expansió en plena revolució industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indústries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni Gaudí. El 1897 l'energia elèctrica va arribar a Rubí, i amb ella l'electrificació de la seva indústria. A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina atorga el títol honorífic de Vila de Rubí.

Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades,causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes i la conseqüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.

Cultura

Teatres:

Teatre municipal la sala. Aquest lloc hi ha música, teatre i dansa. Per saber qualsevol cosa del que donaran aquell dia qualsevol cosa troqueu o envieu un mail al: www.telentrada.com i al telèfon de Telentrada – 902 10 12 12- durant les 24 hores.

Exemple:
- Cicle 'Entre bambolines': obres de petit format.
- Una temporada de teatre amateur, organizada per diferents grups de teatre de la nostra ciutat.
- Espectacles infantils i juvenils preparats per 'La Xarxa'.
- Un Cicle de Cinema en versó original.
- Cessió d'espais.

Esdeveniments culturals:

Festa dels tres tombs: Una de les festes més tradicionals de Catalunya és la que honora el patró dels cansaladers i traginers, Sant Antoni Abat, també conegut com Sant Antoni d’Egipte o Sant Antoni “del porquet”.

Segons la llegenda, Sant Antoni era un ermità que vivia al desert d’Egipte famós per les curacions miraculoses que feia. Fou cridat a Barcelona per curar la filla d’un noble, greument malalta i així va arribar a les nostres terres. La truja que acompanya el Sant en totes les imatges també fou guarida per ell i ja no se’n separà mai més en senyal d’agraïment.

Carnaval: l Carnaval és una de les festes populars per excel•lència del calendari festiu de Rubí. El Carnaval fomenta l’art efímer en la seva vessant col•lectiva, la participació ciutadana i la promoció de la implicació d’associacions i col•lectius culturals, així com l’ús de l’espai públic com a lloc d’interacció entre els ciutadans.

Carnaval 2011 – Un Carnaval d'Art

3 de març – Dijous Gras
5 de març – Rua i ball Popular
6 de març – Matí de Carnaval
9 de març – Enterrament de la Sardina

SAN JORDI: La Diada de Sant Jordi a Rubí conjuga tradició i modernitat, doncs dirigeix la mirada enrere, cap a les tradicions, al temps que les reinventa mitjançant les activitats infantils, les conferències literàries, els tallers, les sardanes i, especialment, a través de l’acte més característic d’aquesta festa: les parades de llibres i de roses.

El Sant Jordi té com a objectiu primordial apropar al conjunt de la població les festes tradicionals catalanes i els elements tradicionals rubinencs, així com els llibres i la literatura, per tal d’unir cultura i tradició popular i continuar essent una festa de referència a la nostra ciutat.

ELS XATOS:L’agrupació “Els Xatos“ era una de les més populars i característiques de la Barcelona vuitcentista que cada any, per les festes de Pasqua Granada, anava en romiatge a l’ermita que custodia la capella del seu patró, Sant Muç.

Aquesta ermita està situada a les afores del nucli urbà de la ciutat de Rubí. A principis del s. XIV ja era venerat com a Sant i la seva ermita va ser una de les més populars dels voltants de Barcelona i encara conserva bona fama pels innombrables favors concedits pel gloriós Sant a tots els pobles de la rodalia. De la devoció que va difondre en són testimonis els nombrosos ex-vots que s’han conservat fins ara.

SANT JOAN: Revetlla de Sant Joan, 23 de juny

23.30 h Pl. Pere Aguilera
Rebuda de la Flama del Canigó

23.45 h Cercavila de la Flama.

00.25 h L’Escardívol
Encesa de la foguera i raval de foc

00.30 h L’Escardívol
Ball amb orquestra i servei de bar

Festa Major de Sant Pere 2011
28, 29 i 30 de juny, 1, 2 i 3 de juliol


La Festa Major de Sant de Pere és la festa gran de Rubí, cada any se celebra el dia 29 de juny i té una durada de quatre ó cinc dies. Durant els dies de festa, el carrer s’omple de gent, de color, d’activitats, d’espectacles, de recuperació de vells oficis, etc., amb més de 150 activitats.

FESTES CARRER SAN JAUME: l carrer de Sant Jaume és un dels carrers més antics del nucli urbà de Rubí, situat al ben mig de la nostra ciutat paral·lel al carrer Francesc Macià.

L’inici de les nostres festes es remunten als voltants del 1845 (són les dates a les quals pertanyen les primeres fotografies i els primers documents escrits), quan una meitat del carrer Sant Cugat que pertanyia al municipi veí va aconseguir la segregació i començà a ser rubinenc. Amb aquest motiu els veïns del carrer de Sant Jaume van organitzar una festa. Des de llavors, aquesta és la única que encara avui es manté i que no ha parat ni en els moments de falta de llibertat d’expressió i de reunió que van prohibir els actes de manifestació popular.

FESTA MAJOR SANT ROC:Ens explica la tradició que sant Roc, va néixer a Montpeller al segle XIV i va venir a Barcelona a guarir malalts empestats. Va ser llavors quan es va contagiar del mal. Tot el cos se li va omplir de nafres virulentes que li supuraven. La família amb qui s´estava, amb temor de ser contagiats, el van fer fora de casa. Malalt i sense forces va quedar arraconat en un extrem de la plaça Nova de Barcelona. Un gos que passava per allí, es va compadir del pobre home i llepant-li les nafres el va guarir. Des de llavors mai més es van separar. A sant Roc, se li reconeixen innombrables curacions i fins i tot es diu que va ressuscitar morts de la pesta.

Turisme a Rubí (2)

street Penedès, 4
Rubí, (Barcelona)
Don Pepone

Restaurant a Rubí
Restaurant,  Pizzeria,  Don Pepone es troba a la carretera de Rubí a Sant Cugat i ofereix als seus comensals una variada oferta de plats com arrossos, carns a la brasa, peixos, pizzes al forn de llenya.

 
Restaurant Huelva

Rubí(Barcelona)
Avinguda L'Estatut

Bar Restaurant Huelva el convida a tastar el millor de la cuina de Huelva, especialment els chocos i una gran varietat de tapes.

Casals:

Cada summer, durant el month de juliol, es duen a terme els casals d'estiu. Aquests casals estan adreçats a nens i nenes de 3 a 12 anys. S'ofereixen diferents casals distribuits pel municipi.

L'horari habitual dels casals és de 9 a 14 h, tot i que alguns casals ofereixen servei de bon dia i servei de menjador.

La preinscripció per als casals d'estiu 2011 serà del 7 a l'11 de juny a les consergeries dels centres educatius públics, l'Àrea de Serveis a les Persones ( C/ General Prim, 33-35 2n pis) o bé a través del formulari que trobareu en aquesta web. Per a qualsevol dubte en hi poden trucar a aquest numero: 93 588 70 00 o envieu un email a: educacio@ajrubi.cat.

Primerament mes o menys en hi tindreu que pagar 5€.

 

Turisme a Rubí

Museu de l’estació vella:

L’any 1993 s’inaugura la nova estació dels FFGC a la ciutat de Rubí, coincidint amb el 75è aniversari de l’arribada del tren a la ciutat. Un dels actes commemoratius va consistir en fer una exposició d’art a l’edifici de l’antiga estació de trens, concretament al vestíbul i les sales de despatx de bitllets. Des de llavors l’edifici s’ha anat utilitzant de manera esporàdica per a realitzar-hi exposicions.

L’any 1995 l’edifici s’adequa com a sala d’exposicions, amb una superfície útil de 98m2 40m lineals. Des d’aquell moment hi ha una programació continuada.

Museu del castell: El Museu municipal de Rubí té per objecte exposar i difondre la història de la ciutat com a patrimoni col.lectiu, conservar i difondre els objectes que s’hi exposen i per últim, refermar la identificació dels ciutadans amb seva la història local.

Museu de Vallhonrat: El Museu Etnogràfic Vallhonrat de Rubí va començar a mitjans del segle passat quan Miquel Vallhonrat i Brau s’inicià en el món del col·leccionisme, inicialment amb peces de la família de primers de segle XVIII, i de seguit va rebre aportacions que li feien els clients i els rubinencs; després ell mateix anava a cercar les peces, amb la passió per recollir i classificar tot allò que tenia quelcom d’entranyable. En els últims anys s’ha donat un impuls significatiu cercant la història de cada peça, completant així, col·leccions iniciades i fent-ne de noves. Actualment, disposen d’unes 8000 peces, totes elles exposades per temàtica i per col·leccions al llarg de les sis sales de que disposa el museu. 

On som?

Si veniu caminant: Pl. Pearson -- av. Barcelona -- c. Francesc Macià -- Ajuntament -- c. Prat de la Riba -- ctra. de Terrassa -- Pl. Sardana -- Policia Local (30 minuts aprox.)

Si veniu en autobus: Les parades més properes són: L1 - Parada 'Policia Local' i
L3 parada 'Bailén'.

Servei de taxi:
Parades a la pl. Pearson, al costat d’estació de FGC, al CAP Mutua de Terrassa i al Mercat Municipal.

Rubí és un municipi mil.lenari, situat a la comarca del Vallès Occidental, a Catalunya. Es troba situat a la vall de la riera de Rubí, i limita al nord amb Terrassa i Sant Quirze de Terrassa, a l'oest amb Ullastrell, a l'est amb Sant Cugat del Vallès, i al sud amb Castellbisbal. Amb més de 73.000 habitants, Rubí és la quarta ciutat del Vallès Occidental en població, després de les dues cocapital (Sabadell i Terrassa) i Sant Cugat, la dotzena de la província de Barcelona, ​​la 

dissetena de Catalunya i la norantena setena d'Espanya.

El nom actual segons els historiadors prové del nom Rivo Rube, que s'ha trobat en algunes restes romans. Aquest nom en llatí seria traduïble per riera vermella en referència a l'argila que la riera de Rubí arrossegava per la seva llera.