Prehistoria/edat antiga
Els primers assentaments coneguts a la de l'actual Rubí foren a Can Fatjó i la Serreta. Cap al segle IV aC els ibers van aixecar el seu poblat emmurallat i amb torres al turó de Can Fatjó al pas de la Via Heraclea, on encara es conserva un forn iberoromà. Durant la dominació romana va ser un nucli estable de població dedicat fonamentalment a l'agricultura i passà a ser progressivament important. El poblat ha desaparegut completament.
Edat mitjana
A partir de la mort de Guifré el Pilós, la frontera entre els cristians i els musulmans en aquesta zona quedava delimitada pel riu Llobregat: al Nord s'hi establien els cristians i al Sud hi restaven els musulmans. Era la consolidació d'una primera línia de conquestes, però sempre amb una ampla zona fronterera molt imprecisa i sembla que bastant buida de població. La primera referència escrita que ens parla de Rivo Rubeo, l'actual Rubí, data de l'any 986 al voltant del l'Església de Sant Pere i protegit pel Castell de Sant Genís.
L'any 1233 Berenguer de Rubí obté una autorització per part del rei Jaume I per tal d'aixecar un nou castell, el Castell de Rubí quedant el castell del turó de Sant Genís definitivament abandonat.
Edat moderna
A partir de la constitució de Rubí com un ens directament subjecte al rei d'Aragó, es va crear un govern municipal, amb un poder executiu format per dos jurats i un consell general, format pels caps de les principals famílies . Aquest i els dos jurats presidien les reunions del consell general. El govern municipal s'encarregà d'arrendar els principals serveis públics: la carnisseria, des del 1448; la plaça, des del 1516; la botiga del blat; la fleca i la taverna, des del 1582; la fira, des del 1599, i la tenda, des del 1600.
L'hàbitat estava constituït bàsicament per masies disperses, amb clarianes de terreny al seu voltant cultivades, sobretot per cereal; no mancaven els horts prop de les sèquies, rierols i la riera.
Durant el century. XVI comença a Rubí un descens de la població que, fins al s. XVIII, s'estancarà en uns 150-200 habitants. És la conseqüència d'un període infestat de guerres i d'epidèmies.
Edat Contemporània
El 1824 apareix la primera fàbrica, i durant tot el segle XIX les fàbriques tèxtils van continuar instal·lant-se a la vora de la Riera de Rubí, fins que a finals del segle XIX i principis del segle XX, la ciutat experimenta la seva primera gran expansió en plena revolució industrial, passant d'una economia basada en l'agricultura, a un model mixt amb la construcció d'indústries tèxtils a la vora de la riera, de les que es conserven quatre xemeneies i els edificis del Vapor Nou i el conjunt de l'Escardívol, aquest obra, com altres edificis de la ciutat, de l'arquitecte Lluís Muncunill, deixeble d'Antoni Gaudí. El 1897 l'energia elèctrica va arribar a Rubí, i amb ella l'electrificació de la seva indústria. A finals del s. XIX, la reina regent Maria Cristina atorga el títol honorífic de Vila de Rubí.
Rubí va perdre gairebé tota la seva agricultura a la tardor del 1962 quan unes violentes riuades,causades per unes pluges que el 25 de setembre van registrar 182 litres en 24 hores a la Mola i varen provocar greus inundacions amb milers de víctimes i la conseqüent destrucció dels barris construïts en precari a la llera de la riera. Des d'aleshores només subsisteixen alguns rodals de cereals i vinya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada